Una mujer y tres hombres enamorados de ella. Y todos, como el país entero, envueltos en el torbellino de la guerra civil.
Hay un momento de la vida en que parece que despertamos de un sueño: hemos dejado de ser jóvenes. ¿Pero qué era, ser jóvenes? Una tempestad tenebrosa atravesada por relámpagos de gloria ?de incierta gloria?, en un día de abril. Un afán oscuro nos mueve durante aquellos años atormentados y difíciles; buscamos, concientemente o no, una gloria que no sabríamos definir. La buscamos en muchas cosas, pero sobre todo en el amor ?y en la guerra, si ésta se nos cruza en el camino?.

Tres hombres, una mujer, la guerra. Con estos mimbres Joan Sala embasta en Incierta gloria una de las más formidables obras escritas a la sombra de los acontecimientos que siguieron al alazamiento militar de 1936. Escrita a lo largo de más de quince años y marcada por la censura, no fue hasta 1971 cuando vio la luz en su forma actual y definitiva. Vertida magistralmente al castellano por Carlos Pujol, esta obra es una historia de contornos épicos, que se lee «con una mezcla de fruición, estupefacción y maravilla».
«Una tempestad tenebrosa surcada por relámpagos de gloria ?de incierta gloria?, un día de abril? Un oscuro afán nos empuja durante aquellos años atormentados y difíciles; buscamos consciente o inconscientemente una gloria que no sabríamos definir. La buscamos en muchas cosas, pero sobre todo en el amor? y en la guerra, si la guerra se nos cruza en el camino. Éste fue el caso de mi generación.»

Incerta glòria podria ser una novel·la de guerra si no fos una novel·la d?amor: tres homes s?hi enamoren d?una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara. Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bàndol republicà, i molt s?ha dit que Incerta glòria era la novel·la dels vençuts. Mig segle després de publicar-se?n la primera edició, la guerra d?Incerta glòria apareix com la guerra per antonomàsia, aquella experiència vital que aguditza fins als límits tot el que treballa per sota qualsevol joventut.

Les Cartes a Màrius Torres són una de les grans peces que componen l'obra de Joan Sales. En tornar de Mèxic, l'autor va poder rellegir les 185 cartes que havia enviat als seus amics Mercè Figueres i Màrius Torres, des del front i des de República Dominicana. D'aquí va néixer la novel·la Incerta glòria. Però el valor d'aquestes cartes, com a document d'època i com a obra literària, era prou evident perquè l'autor les publiqués en volum, acompanyades dels poemes Viatge d'un moribund.

Incerta glòria podria ser una novel·la de guerra si no fos una novel·la d’amor: tres homes s’hi enamoren d’una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara. Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bàndol republicà, i molt s’ha dit que Incerta glòria era la novel·la dels vençuts. Mig segle després de publicar-se’n la primera edició, la guerra d’Incerta glòria apareix com la guerra per antonomàsia, aquella experiència vital que aguditza fins als límits tot el que treballa per sota qualsevol joventut.